Dit aixins sembla que no pasi res…pero si dic que tinc 43 anys i no he escalat mai, que us sembla¿?, la cosa cambia, no?¿.
Doncs si, el proper cap de setmana vaig a unes jornades de iniciació a l'escalada organitzadas per la agrupació a la perteneixo.
Sempre e pensat que això de la escalada era una bogeria (que no s’enfadi ningú), mai habia pensat que algun dia estaria penjat de una paret……pero per circuntancies de ser pare m'hi trovare……si, si, la meva filla petita sempre li ha agradat això de escalar, no més ho ha vist alguna vegada o com a molt ha pujat algun rocodrom d’aquets facilots que posan en algun indret per la canalla, pero continuament ha estat preguntan-me que cuan la portaria a aprendre.
Doncs bé, aquest dia a arribat, aprofitant aquestes jornades d’iniciació que organitza el club la he apuntat........i es clar per que no vagi sola he tingut que apuntarme jo també.
Buffffff que hi penso....doncs la veritat no ho se…….estic un xic…… nervios potser?¿
Ja hi dit que mai m’agradat això d'escalar (potser per que no ho he probat mai) i sempre he pensat que els escaladors estan una mica tocats del cap, ( je,je,je....perdó), pero la veritat.......tot que hi posare totes las ganes del mon, diuen que mai es tard per apendre, però segurament en aquest cas no ho crec, els anys de bon segur es deuen notar.
I mentres tant la petita que diu, doncs ja esta saltant i brincan d’alegria, contant els dies que hi falten i constanment fen preguntes d’escalada que jo, com us podeu imaginar, no li puc respondre.
En fi, la setmana que ve ja dire que tal a estat tot plegat.
Aqui la teniu pujant a un d'aquest rocodroms, no habia qui la baixes d'aqui.