Fa molts anys que la meva dona i yo sortim a la montanya, primer sols, despres amb amics , despres amb les nostres filles i desde fa uns tres o cuatre anys sortim am una parella de amics que varem coneixer, el Jose i la Mª Jose i aquestes lineas son per ells, per que sembla mentida la petita dependencia que ens lliga ha ells.
Tenim la costum de fer un minim de una sortida mensual i la veritat que ens ha anat molt be, pero els ultims dos mesos uns días per unes coses i uns altres dies per petitas indisposicions no hem pogut surtir.
Tot i que la meva dona i yo em seguit sortint amb les nenas o amb la agrupacio a la que pertanyem els em trobat a faltar.
El feeling al que em arribat es tan gran que cuan ens trobem a la montanya i no estan a prop nostre els trobem a faltar, les bromes d’en Jose, que sempre esta tocan el botet, je, je, el sentir sempre al darrere la inacabable xerrameca de la meva dona i la Mº Jose…..son incansables…… i sobre tot la seva paciencia per soportarme a mi i als meus inacabables desitgos de mes montanya……… i mes…. i mes.
Tot aixo be per que per fi el pasat dia 30 de desembre varem pugue fer una sortida plegats i tot que cuasi tot lo que hi explicat ho tenia ven clar hem vaig adonar del grau que habia arribat la nostre “dependencia” de ells.
Per aixo i per moltes altres raons desde aquí, tant la Conchi com yo mateix us volem donar les gracies per la vostre magnifica companyia i esperem poguer-la compartir durant molt de temps.