Aixà és com em sento desde fa uns dies………… bé, anem a pams, fa algo més de vint anys que vaig a la muntanya i sempre he pujat per la vessant més “fà cil i assequibles”, les rutes normals per entendrens, però fa uns dies vaig fer la meva primera canal, el corredor Vermicelle al circ del Cambra d’Ase, i la veritat que li tinc que donar la raó al meu company muntanyenc perqué desde fa temps no feia més que dir-me que teniem que fer una canal, que m’agradaria molt…….. ell ja havia fet alguna fa anys i savia de que parlava.
Un bon dia, finalment vaig aceptar i vam estar mirant quina canal podriem fer, finalment l’escollida va ser la Vermicelle a traves de una resenya d’aquesta mateixa web.
I cap alla que ens hi vam anar, fet un matoll de nervis………pero una vegada dins de la canal, tot i que el estat de la neu no acompanyava, vaig comença a tenir unes mes que agradables sensacions i a disfrutar de allò més……. una vegada a la sortida del corredor i ja al cordal del circ de Cambra d’Ase la satisfacció va ser……… buffffffff…….no trobo les paraules adecuades, van ser varies sensacions agradables, nomès puc dir que la sortida d’aquell cap de setmana ha sigut una de les que més he disfrutat ultimament.
I ara, una vegada pait tot allò me decidit a escriure aquestes quatre paraules al meu blog, mĂ©s que res per deixar per escrit les sensacions que vaig sentir aquell dĂa, no se..... suposo que si algĂş llegeix aquestas refleccions sabra a que em refereixo.
I ara que?Âż. MĂ©s Canals?Âż
Dons no ho crec, segurament seguire pujant a les muntanyes com fins ara, per la ruta normal, pero de segur que alguna canal més si que pujaré, no puc olvidar la satisfacció que vaig sentir i de segur que alguna vegada més m’agradara tornar a sentir.
En fĂ com diu el titĂłl, aquell dĂa em vaig sentir com UN NEN AMB SABATES NOVES.